Arbre geneologic del rei Èdip.

Mite d'Antígona

En el mite, els dos germans barons d’Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llençat contra ells. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro periòdicament, però, en algun moment, Eteocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu període, fet que va desencadenar una guerra doncs, ofès, Polinices va buscar ajuda en una ciutat veina, va armar un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu.

La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a mans de l’altre, com deia la profecia. Llavors Creont es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria a les afores de la ciutat. Els honors fúnebres eren molt importants per als grecs, doncs l’ànima d’un cos que no era enterrat estava condemnada a vagar per la terra eternament. Per això Antígona va decidir enterrar al seu germà i realitzar sobre el seu cos els corresponents rituals, revelant-se contra Creont, el seu tiet i sogre (ja que estava promesa amb Hemó, fill d’aquest).

La desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, va evitar-ho penjant-se. Per altre banda, Hemó, al veure morta a la seva promesa, després d’intentar matar al seu pare, es va suïcidar abraçat a Antígona; mentrestant, Eurídice, esposa de Creonte i mare d’Hemó, es suïcida al saber que el seu fill ha mort. Les morts d’Hemon i Euridice provoquen un profund patiment a Creont, que finalment s'adona del seu error.

L'obra d'Antígona

Antígona és una peça teatral culta de l'escriptor català Salvador Espriu. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins el 1955 que sortí publicada. També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de Sinera, Bartomeu Roselló-Pòrcel: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila.

L'obra reprèn el mite grec d'Antígona, una princesa que es nega admetre que hi ha vencedors i vençuts després de la guerra fraticida entre els seus germans. La nova situació que resulta és que s'han d'honorar els vencedors i esborrar per complet la memòria dels vençuts, que no són altra cosa que traïdors. El que singularitza aquesta peça de les altres Antígones contemporànies és que la tragèdia s'ha de llegir com una conseqüència de la Guerra Civil i no com a resultat de la natura dels homes. El sacrifici d'Antígona té per a ella un sentit: s'ofereix a fi que cessi la maledicció per als seus, per això Espriu mateix es declarava mort civilment després de la guerra, oferia el seu sacrifici per expiar les culpes de la col·lectivitat catalana.

Pelegris Màrius Torres

Baudelaire i els simbolistes

"El poeta maleït". Va ser un dels poetes més influents del segle XIX degut a la seva vida de bohèmia i als seus extrems. Poeta crític i també traductor francès. Charles-Pierre Baudelaire va nèixer a Paris l'any 1821 i va morir jove, a l'any 1867. Va ser un poeta i traductor francés. Va ser criat per la seva serventa de la família. La seva mare es va casar per conveniència amb un veí, que havia estat el seu amant, am qui Baudelaire mai va tenir una bona relació. A l'any 1840 es va matricular a la facultat de Dret de Paris. La seva vida començar a ser despreocupada, amb les drogues i als ambients bohèmis que freqüentava. Un any més tard va començar a participar en els cercles literaris i artistics i va destacar aviat com a crític d'art. També va ser pioner en el camp de la crítica musica i va raduir poesies d'autors com per exemple Edgar Allan Poe.

La relació que té Màrius amb Baudelaire és que els dos pertanyen al mateix corrent artistic, pero el que els diferencia, és que Baudelaire va ser un dels primers impulsadors, i Màrius Torres va seguir els seus pasos, el va agafar com a model i és va inspirar en ell per a les seves obres. Partint del poema Les flors del mal.
Charles Baudelaire es caracteritza per la musicalitat en els seus poemes, l'immortalitat de l'art, per l'ús d'un vocabulari religiós, ús d'imatges i analogies, sinestèsies, al·legories, i per tractar amb l'infantesa com a paradís perdut.Totes aquestes característiques les podem veure en l'obra de Màrius també, per l'inspiració d'ell en Baudelaire.

Viatge per la mediterrània

1-Trebisonda

2-Monestir de Narek

3-Van

4-Echmiadzin

5-Jerevan

6-Atenes

7-Corint

8-Petràs

9-Brindisi

10-Gènova

11-Marsella

Treball sobre Armènia

Armènia: Al 1990 Armènia va començar a ser una república independet que es va segregar de la Unió Soviètica. Aquest estat pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Història: Va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle IV. Aquest país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà durant els segles, excepte alguns períodes d'independència.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 es va integrar, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia.
El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.
Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular.
Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.


Genocidi i diàspora a Armènia Franz werfel:  El genocidi armeni va ser un conjunt de matances massives de la població armènia que vivia a Turquia, realitzades per l'imperi Otomà a les acaballes del segle XIX i singularment l’any 1915, durant el règim dels Joves Turcs. L’objectiu era l’eliminació física del poble armeni a Turquia, i hom calcula fins a un milió i mig de morts. I un altre milió de deportats en el que es coneix com la “diàspora armènia”!. La gent que va tenir sort i no va morir ni tampoc va ser deportada, doncs, va fugir cap a altres països (Grècia, EE.UU, França, Itàlia...).

Els 40 dies del Musa Dagh 
Els 40 dies del Musa Dagh és una novel·la que va se publicada a l'any 1934 i escrita al 1915 per Franz Wefel. Esta basada al voltant d'un jove armeni Musa Dagh durant el genocidi armeni a Turquia. El nom del primer llibre publicat era Des Musa Dagh de Tage del vierzig del dado en alemany al novembre de l'any 1933. ELs 40 dies de Musa Dagh va ser un gran èxit internacional que va conseguir despertar al mon l'evidencia de la persecució del armenis.  La novel·la és un conte fictici que esta basat en la vida real de Musa Dah Damlayik armeni que feia front a les deportacions i masscacres sitemàtiques executades pel comitè de la unió i del progres del Gobern Central. Turquia va ejerci pressió sobre els Estats Units per prevenir que Estudios MGM produis la pel·lícula basada en la novel·la.

-Marc Morte amb Els fills de l'Ararat publicat al 2008:

A través de les paraules de l'anciana senyora Argopian, Kevin reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Anatòlia fins que la barbàrie s'abat sobre ells. En aquest descens a l'infern, Araxie s'enfrontarà a la vida en tota la seva cruesa i perdrà la seva innocència per sempre, però també coneixerà persones i llocs que li demostraran que fins i tot en el pitjor dels deserts la vida és capaç de sobreviure.

-Atom Egoyan amb Ararat publicat al 2002:

Està basada en la massacre de Van, durant el Genocidi Armeni.

Aquesta pel·lícula entrellaça les històries de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

Biografia de Maria Àngels Anglada

Mª Àngels va néixer a Vic a l'any 1930, sent la gran de quatre germans-Pilar, Josep M. i Enriqueta-. Al 1935, o sigui cinc anys més tard va haver de refugiar-se amb la seva família tres anys(1936-1939) a Euskadi durant la Guerra i la revolució, allà es va treure els estudis primaris. Al 1939 va tornar a Vic i va començar a cursar el batxillerat primer a l'escola Sant Miquel, i després a l'escola Pere Coll.
Va començar a destacar als certàmens literaris a l'any 1940, i cinc anys després guanya el tercer premi amb el poema "Núria" al concurs Cantonigròs, i a la revista Ausona de Vic comença a publicar els seus primers poemes en català(Ave,Crux Fidelis; Cançó de bressol) a l'any 1947. A continuació va començar a estudiar Filologia Clàssica a la Facultat de filosofia i lletres de Barcelona i allà coneix als seu futur marit, Jordi Gelli.Entre altres coses va començar a assistir a unes classes d'història catalana clandestines a casa de F.Soldevila.
El seu primer viatge va ser a l'any 1950 a Roma i Pisa amb la seva família i el seu futur marit, amb el que es casa a l'any 1954 i viatge a més llocs pel viatge de noces, però torna a Barcelona i s'instal·la per viure, malgrat que passa els estius a casa del seu marit.
A l'any 1955 neix la seva primera filla, Núria, dos anys desprès neix Ros, i la seva ultima filla neix a l'any 1959, Mariona. Un any desprès es trasllada a Figueres, on comença a donar classes. Al 1965 coneix a Salvador Espriu i decideix reprendre la poesia, alhora imparteix classes de grec, compaginan-se per treballar en dos llocs alhora.
Díptic, el seu primer llibre que és publicat a l'any 1970, i tres anys després viatja a Grècia amb el seu marit per primer cop, comença a donar classes de Català a la vegada que fa de jurat de premis literaris. Al 1972 va començar a publicar, va apareier el llibre poemes Díptic, on hi ha el poema "Una resposta".
El seu poema "Els aiguamolls" és escrit a l'any 1976 i al 1978 guanya un premi per la novel·la "Les closes", mor el seu pare.A la novel·la "Les Closes" narra la història de la besàvia del seu marit, Dolors Canals, casada amb Tomàs Moragues, que fou assesinat per raons polítiques en plena joventut, crim que fou impuat a la seva dona i pel qual va ser empresonada fins que no es demostrà la seva innocència. Història que  va poder bastir es dels seus mateixos fonaments a través dels documents que se servaven a la casa pairal de Les Closes a Vilamacolum on es trobaven també tots els documents que es referien a l'època turbulenta de l'ocupació i les guerres amb França.
Al 1980 neix la seva primer neta i publica el seu recull de poemes "Kyparíssia". Tres anys mes tard, al 1983 publica "Les germanes de Safo" i "Viola d'amore" i estrena la cantata "El bruel de l'estany". La seva tercera novel·la, Viola d'amor(1983), del seu afany d'investigadora i del seu profundíssim amor per la música sorgeix l'argument, situat en el marc bellíssim de l'abadia de Vilabertran, al voltant d'un trio de músics el violinita del qual és Climent Moragues. Al mateix anys va apareixer la seva antologia Les germanes Safo, sobre quatre poetes hel·lenístiques, totes nascudes al voltant del 300 abans de Crist, i els seus epigrames, interessantíssims pels seu valor literari i perquè ens donen a conèixer molts aspectes de la vida de dones com aquesta a Grècia fa ilers d'anys, en una traducció esplèndida.
La seva obra "Sandàlies d'escuma"és una deliiciosa novel·la que li va valdre el Premio Nacional de la Crítica i per la qual li va ser concedida la Lletra d'Or, on ens trasmet la serenor i la bellesa d'aquell món clàssic grec que tant estimava i coneixia. Sens dubte l'estudi de l'Antologia Palatina, d'on va escollir les poetes hel·lenístiques que més li agradaven per fer-ne la seva antologia , fo l'impuls que la dugué a recrear la seva pròpia música i poeta del segle III abans de Crist, Glauca de Quios, en aquesta deliciosa novel·la, on Gauca ens explica la bellesa de la seva ciutat natal, Quios, i a través dels seus viatges, la de les illes gregues i d'Alexandria, i les vicisstuds de la seva vida quotidiana, amb tanta senzillesa i realisme que l'autora fa que ens sentim immersos en aquella Grècia antiga, també plena d'intrigues, mitigades per la bellesa del paisatge, la música i la poesia.
El seu marit mor a l'any 1986 i  i entre els anys 1990-1995 publica "Columnes d'hores" i els textos evocatius de Vic.
A l'any 1991 publica "l'agent del rei"  i a partir d'aquí publica diverses obres literàries.
Finalment mor a Figueres el 23 d'abril del 1999.

Comentari de text del poema Vora la mar és nada.

Vora la mar és nada

Vora la mar és nada l'estimada,

i és olorosa de ruisim marí;

té els canvis de la mar en la mirada

i lliure es gronxa per  un blau camí.

Compta les veles a la matinada,

veu a la tarda el cuejant botí,

d'un so de mar és a la nit bressada;

i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya'm una veu novella

de pro virtut: no pas cantarella

de l'aigua al vent o damnejant esculls:

que la bon recer de l'oblidada quilla

em valgui el so difós de la conquilla

quan serem sols i aclucarem els ulls.

                                                                                     Josep Carner, La paraula en el vent 1914


Contextualització
Vora la mar es nada junt amb altres poemes van ser publicats a l'any 1914 al llibre "La paraula en el vent".
L'autor del llibre, i també d'aquest poema és Josep Carner. Va ser escrit durant el moviment noucentista, principis del segle XX que va acabar al 1923 amb el cop d'estat de primo de ribera. Aquest llibre va ser escrit després d'un desengany amorós que va viure en els anys que va ser escrit. En aquest poemari hi ha un rerefons biogràfic. El desengany amorós que va patir, ell estava "enamorat" d'Anna Domènech i Ballester, filla de l'arquitecte Eduard Domènech i Muntaner. El poema del que parlo és en un dels pocs en el que es mostren senyals de aquesta història amorosa de Carner. L'objectiu d'aquest poema si el comprenem bé no es que ens pensem que ens parla del mar, ja que el mar és com una excusa per parlar de la dona de la que s'havia enamorat, perquè Anna havia nascut a Canet o sigui molt a prop del mar, d'aquí el títol de l'obra, és un joc literari, el que Carner fa és poetitzar un mar irreal, tranquil i controlat, element que respon a l'esperit noucentista. És un poema amoros, fa un cant a un amor sensible i íntim, ens diu com ha de ser la literaturització de l'amor.

Anàlisis del contingut
En al primera estrofa explica que la seva estimada va néixer vora la mar, que te una mirada profunda, ja que transmet emocions per ella.
A la segona estrofa explica com a la nit li ve el seu record.
A continuació, a la tercera ens diu que vol una nova veu,es a dir que no vol un amor exaltat, vol una de més senzilla, més intima i serena.
I per acabar, a la quarta estrofa diu lo be que estava amb ella, al seu costat.
El significat del títol és molt important, ja que la noia de la que va tenir el conegut desengany amoros va néixer vira la mar. Com podem veure la primera frase ja ens diu "Vora la mar és nada l'estimada", és a dir al mar va néixer la meva estimada. El poema comença amb una veu nova, la de recança, per poder parlar de poesia. Fa un apostrof, o sigui quan parla de la noia utilitzant el mar com a excusa.

Anàlisi de la forma
El poema comença amb dos quartets i acaba amb dos tercets. Es a dir en les quatre estrofes que té el poema, la primera esta formada per 4 versos, la segona per 4 també, la tercera i la quarta per 3 versos. El poema es presenta amb versos decasíl·labs, d'art major. A les dues primeres estrofes rimen el primer vers amb el tercer, i el segon amb el quart. A les dues ultimes estrofas rimen els dos primers versos, i el últim amb l'últim. Hi han sonets i la rima és encadenada,


Conclusió
El poema vora la mar és nada, és un poema que amb 14 versos ens parla de l'amor, amb metàfores, parlant-nos del mar, algo molt significatiu en aquest poema. És bonic ja que obre el seu cor i mostra els seus sentiments, després d'un desengany amoros.